Sicko, la comèdia dels horrors

Anit vaig veure l'últim documental de Michael Moore, "Sicko", un joc de paraules que fa referència tant a "malalt" (sick), com a la "persona moralment inestable"(sicko, col·loquialment).
Sicko és una reflexió crítica i provocadora sobre el sistema sanitari dels EUA, "una comèdia sobre els prop de 45 milions de persones sense assistència sanitària pública en el país més ric de la terra", segons Moore. Més que una comèdia, Sicko és una tragicomèdia, on passem dels drames més terribles a la despietada i surrealista lògica dels estaments polítics i de la indústria farmacèutica i de les assegurances mèdiques. En la pel·lícula tenen cabuda molts testimonis d'aquests 45 milions sense assegurança mèdica, però sobretot dels 250 que sí en tenen i que viuen sotmesos a la voracitat de la indústria de la salut, però , a més, Moore va sol·licitar a través del seu bloc que li enviaren "històries d'horror sobre la salut pública", penjades ara al Youtube, històries sobre com l'avarícia d'un sistema condemna a la mort i al sofriment a milions de persones, negant-los l'assegurança mèdica.