30 d’octubre 2007

La mort i les donzelles


Avui ens assabentem de la pensada d'un comerciant de taüts italià, Maurizio Matteucci, un dels propietaris de Cofani Funebri. L'empresa, des del 2001, publicita els seus productes, amb notable èxit, amb l'ajut d'uns calendaris mòrbido-Pirellis de senyoretes en llenceria arrossegant-se sobre taüts ben lluents. Segons l'empresari "la mort és part de les nostres vides i per tant és estúpid continuar considerant-la un tabú", "crèiem llavors que no seria una mala idea vendre els nostres productes d'una forma divertida. La idea era vendre els fèretres amb una dona guapa al costat com es fa amb els cotxes i amb els telèfons mòbils". La idea els deu anar bé perquè ja s'han posat a pensar d'exportar-los arreu d'Europa. L'empresa, a més, té un modest i kitsch merchandising que anomenen "Cofanifuneraria mania", amb rellotges i encenedors amb motius de calaveres.


Aquesta associació entre mort i fèmines, tant del gust d'una llarga estètica misògina, té curiosos i inquietants components sociopolítics, com la fotografia d'una senyora embolicada amb la bandereta de la Unió Europea o la més inquietant imatge de la model arrossegant les barres i estrelles en una mena d'ascensió morbosa. Quina lectura geopolítica hem de fer, entre tanta lligacama?